Curiositats d’algunes ètnias :

• Bambara: La unitat residencial, productiva i política és de caràcter patriarcal i patrilocal. L’home major s’anomena dutigi i viu amb la seva família extensa. El seu art prové de diferents tradicions artístiques. L’escultura Bambara és més complexa que l’escultura Dogon, que és més austera i amb menys decoració. Cada societat té les seves pròpies màscares, crestes i titelles. Les màscares s’usen durant les celebracions: com en matrimonis o l’inauguració d’un mercat. Els joves ballen durant les festes per així guanyar prestigi, sempre demanant permís als savis del poblat.

• Senoufo: Parlen més de 30 dialectes. Són molt hàbils en l’agricultura. Conreen arròs sec, nyam, cacauets i mill en les prades de la seva zona. Perquè un home guanyi popularitat i prestigi en el poblat, ha de convertir-se en sambali (campió conreador). Un sambali és respectat per a tota la seva vida i defensa l’honor de la seva residència davant de tot el poblat i districte.
• Songhai: Els songhai són originals de la regió de Dendi, del que ara és el sud de la República de Níger i nord de la República de Benín. Antigament eren coneguts per fer llargs trajectes per a vendre sal i or. Més endavant es van convertir en grangers, pescadors i comerciants experts. La majoria dels songhai practiquen l’Islam i és comú entre ells el divorci. L’home inicia la separació de manera formal consultant al imam i proclamant-lo tres vegades. En canvi, les dones inicien el divorci de manera informal deixant al marit, i ell el proclama després que la dona se n’hagi anat. Totes les celebracions dels songhai estan plenes de música, dansa i poesia. Aquestes actuacions eren fetes pels jelis, tant dones com homes.

• Fula: Els fulani són un poble nòmada que encara no se sap certament el seu origen. Van ser la primera ètnia de l’oest d’Àfrica a adoptar l’Islam com a religió i estendre’l per la regió. Tradicionalment són pastors nòmades i comerciants. Dels fulani es destaca la seva bellesa i la seva cura. Socialment, per a un africà tenir un avantpassat fulani sol ser sinònim de distinció i fins i tot de prestigi.

• Malinké: Els malinkés viuen en zones rurals, però també es troben en la capital Bamako. Entre el segle XVI i XIX molts dels esclaus eren d’origen malinké. Segons estudis recents, els habitants d’origen africà de Brazil, sud dels Estats Units i el Carib tenen ascendència malinké. La majoria d’ells eren grangers pobres, que durant la temporada de pluges passaven fam. Les dones malinkés eren els qui feien el treball més físic i cansat com, ocupar-se dels camps d’arròs, a part d’ocupar-se dels fills. Tenen una gran tradició oral, on els jelis mantenen vives les històries del poblat i són acompanyades pel so de la kora, instrument tradicional.

• Soninké: Es consideren els fundadors de l’imperi de Ghana (s. VIII), però quan es va dissoldre, es van crear diàspores pel Senegal, Mali, Mauritània i Gàmbia. Es consideren molt bons comerciants, coneguts com ‘els colporteurs de l’Afrique Occidentale’. La seva cultura va ser influenciada per l’Islam, encara que encara mantenen un estricte vincle amb la seva cultura més tradicional.

• Dogon: Els dogons són famosos per elaborar la seva pròpia cosmologia i rituals lligada a ella. Els seus balls de màscares s’han convertit en una atracció turística. En els rituals més dramàtics com els funerals, la màscara ofereix un últim cop d’ull del món vivent als esperits. Quan la màscara ja s’ha usat, es considera que ja no és sagrada i les venen als turistes. També són coneguts per les seves escultures. Les escultures dels dogons no es realitzen per a mostrar-se en públic, i solen guardar-se a les cases, santuaris o mantenir-se amb l’hogon, el líder espiritual en el poblat.

• Tuareg: Tradicionalment, els tuaregs han estat pastors nòmades que vivien al Nord d’Àfrica. La majoria d’ells practiquen l’Islam però també coincideixen amb pràctiques i rituals tradicionals. Les dones tuareg no porten vel, però l’home tuareg es cobreix la cara, amb els ulls al descobert. La música i la poesia són de gran importància durant ritus, el festeig i festivals. Els diferents estils musicals estan associats a les classes socials. En esdeveniments religiosos es toquen cançons de culte.

Per què ha millorat l’esperança de vida?

• Mali va notificar 43 naixements per cada 1.000 habitants en 2018 (una de les xifres més elevades en el món). Investigadors especulen que la població de Mali es duplicarà en 2035. Com a resposta el Banc Mundial ha començat a invertir en infraestructura a les ciutats més importants de Mali.
• Encara que la població sigui elevada, la mortalitat infantil també ho és. Per aquesta raó, organitzacions com l’OMS o UNICEF han començat a crear iniciatives per a millorar les condicions sanitàries en les àrees més pobres.
• La principal causa de mort al país és la malària i l’ús d’aigua no sanejada. Diferents organitzacions internacionals juntament amb el govern del país, treballen per a construir pous i per a distribuir medicaments per a erradicar la malària.
• La malnutrició també és un problema a Mali. El 80% de la població es basa en l’agricultura per a subsistir. Organitzacions ajuden a aquests grangers que lluiten contra la degradació de la terra o la falta d’accés a maquinària.