HISTÒRIA

El fundador de l’Imperi de Mali va ser Mandika Sundiata Keita, que en 1235, a partir del seu petit estat de Kangaba, va unificar una vasta regió, de la qual ja formaven part les riques terres del Níger i les seves mines d’or. Al voltant de l’any 1300, Mali va ser una confederació de tres estats aliats (Mali, Mema i Wagadou) i 12 províncies. Les seves grans ciutats comercials, Djenné i Tombouctou, es van enriquir, controlant gairebé totes les transaccions transsaharianes d’or, sal i altres béns, fins a la decadència de l’imperi, que va arribar amb la rebel·lió de les províncies vassalles a la fi de segle XIV, culminant amb la conquesta de Djenné pels Songhai en 1471.

La zona va ser de colonització tardana. L’explorador francès René Caillé va arribar a Tombouctou en 1828, començant les primeres campanyes militars a 1878.

Els primers passos cap a la sobirania van tenir lloc el 1946, amb l’elecció d’una Assemblea Territorial pròpia, amb dret a enviar els seus representants al Parlament francès. Durant les següents dècades Mali va ser guanyant independència fins que el 22 de setembre de 1960 es va proclamar la República de Mali sota la presidència de Modibo Keita.

Al novembre de 1968, un cop d’Estat va portar a el poder a l’tinent Moussa Traoré, qui va establir una dictadura militar amb partit únic, la UDPM (Unió Democràtica de el Poble malià). Les reticències del General Traoré a facilitar la transició a la democràcia van generar un descontentament creixent en la classe política i estudiantil des de 1989. Les massives i sagnants manifestacions van conduir al cop d’Estat de el 24 de març de 1991, dirigit pel Coronel Amadou Toumani Touré, qui, al front d’un Comitè de transició per a la Salvació Popular, va establir les bases de la transició democràtica de país.

POLÍTICA A MALI

La transició democràtica va donar lloc a la Constitució de el 12 de gener de 1992, en aquell moment es van legalitzar més de 40 partits polítics i es va establir un sistema multipartidista. Les eleccions legislatives de març de 1992 van donar el triomf a ADEMA (Aliança per a la Democràcia a Mali), i les presidencials d’abril d’aquest any van dur a el poder a el líder d’aquest partit, Alpha Oumar Konaré.

El sistema de govern de Mali és semipresidencialista, on el President de la República nomena el primer ministre i té potestat per dissoldre l’Assemblea Nacional (147 escons).

La situació política actual de Mali és altament inestable des del 2012, on hi ha dos escenaris:

D’una banda, Bamako es troba en una fase de consolidació de la democràcia iniciat en les eleccions presidencials de 2013, després del cop d’estat de març de 2012.

• El president Amadou Toumani Touré va ser deposat pels militars sota Amadou Sanogo, que protestaven per la falta de mitjans de l’exèrcit en la seva lluita contra la rebel·lió tuareg del MNLA de el Nord. Amb el cop, se suspèn la constitució i es decreta un toc de queda. La Comunitat Econòmica Africana Occidental (ECOWAS) imposa sancions, es dicta una nova Constitució i es convoquen eleccions presidencials novament.
• Com a resultat Dioncounda Traoré es converteix en president provisionalment i mesos després se celebraran novament eleccions presidencials on Ibrahim Boubacar Keïta es va convertir en president. En les eleccions de 2018 és reelegit (amb un 67.2%) en un ambient de baixa taxa de participació, fragmentació política i nombroses crítiques.

D’altra banda, tenim atacs terroristes asimètrics al nord de país contra les forces de Nacions Unides i les Forces Armades de Mali (FAMA), més altres enfrontaments entre faccions de diferents grups armats.

• En temes de seguretat, el país i la regió sembla que segueix empitjorant. Segons un informe recent de les Nacions Unides, els incidents violents s’han triplicat en l’últim any i només un terç dels oficials de l’Estat estan complint amb les seves posicions al nord i centre de la regió de Mopti. Aquesta situació fa de Mali un lloc bastant perillós.
• Violacions dels drets humans segueixen augmentant: tortures, desaparicions, execucions, reclutament de nens soldat, violència de gènere, entre d’altres. Tot i la cooperació i la seguretat internacional, l’estat de Mali no ha pogut garantir la protecció dels seus ciutadans.

ELECCIONS A MALI

Les últimes eleccions a Mali van ser parlamentàries i es van realitzar el 29 de març la primera volta i la segona el 19 d’abril de 2020. Aquestes eleccions han estat marcades per una baixa participació, que va ser menys del 35%, i per una elevada inseguretat en el país.

Una de les raons que explica la baixa participació ha estat l’augment dels contagis per Covid-19. Segons OS News, autoritats a Mali van prometre prendre mesures extres per assegurar que les pràctiques de votació fossin higièniques. No obstant això, les mesures van arribar als centres de votació tarda. Diversos centres de votació van ser obligats a tancar durant el període d’eleccions a causa dels atacs gihadistes. Segons Al Jazeera, durant la segona volta, 13 ciutadans de Mali havien mort de COVID-19 i s’havien registrat 200 casos.

Els resultats de les eleccions van ser publicats l’1 de maig, anunciant guanyador el partit del President Ibrahim Boubacar Keita. Diversos malians es van mostrar descontents amb els resultats criticant la mala gestió del President en temes econòmics, de terrorisme, corrupció electoral, entre d’altres. Així com el cas del principal líder de l’oposició, Soumaila Cisse, que va ser segrestat uns dies abans de la primera volta de les eleccions.

Les protestes als carrers de Bamako i en la resta de país van començar immediatament després que els resultats electorals van ser anunciats. La protesta més notable va ser la del Moviment del 5 de juny, en la qual els partits de l’oposició es van unir contra el president Keita i el seu govern. Diversos protestants van demanar la dimissió de President i l’establiment d’un govern transicional.

En aquest mes d’agost, un grup de milid’estattars van donar un cop d’estat obligant la dimissió del President Keita. Amb el cop , les de la Unió Europea i la CEDEAO enviades a Mali han quedat suspeses. El líder de facto a Mali és el coronel Assimi Goita, president del Comitè Nacional per a la Salvació de el Poble. Goita va combatre contra els rebels tuaregs i va ser capturat pel Moviment Nacional d’Alliberament de l’Azawad (MNLA) el 2012. En 2019, va combatre contra els gihadistes.

Missió d’observació electoral de la Unió Europea a Mali

La Unió Europea desenvolupa missions d’observacions electorals per promoure la democràcia, drets humans i la llei en tot el món. Aquesta activitat contribueix a:

• L’enfortiment d’institucions democràtiques.
• La construcció de confiança pública en processos electorals.
• La detenció de corrupció, intimidació i violència.
• Les missions d’observació electoral també reforcen els objectius de la política exterior de la Unió Europea, concretament a la construcció de pau.

A continuació podem veure els informes de les missions electorals de la UE a Mali. Aquests informes relaten en quines condicions es van realitzar les eleccions de juliol i agost de 2018 i 2013 i donen una anàlisi del seu resultat.