PROCÉS DE PAU
NACIONS UNIDES
La Missió Multidimensional Integrada d’Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) va ser establerta pel Consell de Seguretat en la resolució del 25 d’abril del 2013 arran de la rebel·lió tuareg de 2012.
El moviment Tuareg, conegut com el Moviment Nacional per a l’Alliberament de l’Azawad (MNLA), juntament amb grups islàmics armats, com Al-Qaeda al Magreb (AQIM), el Moviment per a la Unicitat i el Gihad a Àfrica Occidental (MUJAO) i desertors de les forces armades de Mali, van iniciar una sèrie d’atacs en contra del govern en el nord del país. La rebel·lió tuareg incloïa la presència de combatents ben armats que tornaven de Líbia per la caiguda del règim de Gaddafi.
El gener de 2013, els grups extremistes ja havien pres el poble de Konna, a uns 680 km de Bamako i es dirigien fins al sud. En aquest moment, les autoritats malianes van demanar assistència a França per a defensar la sobirania del país i restaurar el territori. Com a resposta, França va enviar militars i va conduir l'”Operació Serval” per a donar suport a les forces de seguretat de Mali. Al mateix temps, també va intervenir la “Missió internacional Africana de suport a Mali” (MIASM), dirigida per la Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental.
El juliol de 2013, MINUSMA va entrar a Mali per a encarregar-se de la situació i substituir MIASM. MINUSMA està format per: 11.200 militars i 1.440 policies.
Malgrat els intents de pau i la presència de tropes franceses i la missió de les Nacions Unides (MINUSMA), la violència gihadista continua activa des de 2012, quan grups gihadistes van usar la rebel·lió Tuareg per a controlar el nord del país.
COMUNITAT ECONÒMICA D’ESTATS D’ÀFRICA OCCIDENTAL (CEDEAO)
La Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO) va organitzar la Missió Internacional Africana de Suport al Mali per proporcionar assistència després de l’esclat del conflicte al nord del país impulsat pels rebels tuaregs d’Azawad amb integristes islàmics. Aquesta missió va estar autoritzada per la Resolució 2085 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, amb data 20 de desembre de 2012, que “autoritza el lideratge africà en el desplegament d’una missió de suport internacional a Mali per un període inicial d’un any”.
Durant les sessions per separat entre el Govern d’Ibrahim Boubakar Keïta, i l’oposició, els mediadors de la missió no van poder apropar visions dels dos partits degut principalment a l’exigència dels opositors sobre la dimissió del President de Mali. Lamentablement, la missió mediadora de la CEDEAO va abandonar Bamako el passat 18 de juliol sense cap millora en la situació política. L’actual president de la CEDEAO, el President de Níger, davant la situació va dir que l’organització prendria fortes mesures per ajudar a resoldre la crisi.
Actualment, Mali es troba en una situació social i política gairebé insostenible. L’onada de protestes es va encendre a l’abril, quan l’oposició a Keïta va denunciar corrupció en les eleccions legislatives, on el govern va respondre amb una forta repressió. Els manifestants, agrupats en l’heterogènia plataforma del 5 de Juny, clamen per la dimissió del president a qui fan responsable de la greu situació econòmica, i dels atacs de grups yihadistes en el nord i centre del país.
CARTER CENTER- OBSERVADOR EN EL PACTE DE PAU DEL 2015
Carter Center és una organització no governamental, sense ànim de lucre, que va ser fundada el 1982 pel President dels Estats Units, Jimmy Carter i la seva dona, Rosalynn Carter. La organització treballa per fomentar els drets humans i reduir el patiment humà. També es centra en la prevenció de conflictes, promoure la llibertat i la democràcia i millorar la sanitat en els diferents àmbits.
A començaments de 2012, el nord de Mali esdevé l’escenari de la rebel·lió Tuareg. A Bamako es desenvolupa un cop d’estat que acaba destituint el president del país, Amadou Toumani Touré, deixant pas a grups extremistes violents.Davant d’aquesta situació hostil, a l’any següent França i la Unió Africana van enviar tropes per ajudar al govern de Mali i així enderrocar els grups armats.
El 2015, el govern de Mali, la Coordinació de Movimients d’Azawad i la Plataforma del Moviments del 14 de juny de 2014 van firmar el Pacte de Pau i la Reconciliació de Mali. Els termes del pacte eren: la descentralització de les institucions estatals, millor representació governamental en àrees perifèriques, la integració de combatents al exèrcit i la creació de la Zona de Desenvolupament de la regió nord per promoure el creixement econòmic.
El 2017, el Carter Center va ser designat per ser Observador Independent per la implementació del Pacte. L’Observador Independent és responsable de:
- Avaluar i informar sobre la implementació dels 78 compromisos individuals discutits en el Pacte.
- Identificar obstacles per la seva implementació.
- Remarcar responsabilitats.
- Recomanar instruccions per que la implementació sigui més ràpida i eficaç.
Des de gener de 2018, l’equip del Observador Independent ha participat en gairebé totes les negociacions i activitats relacionades amb la implementació del Pacte. Algunes d’aquestes activitats han sigut: visites el nord i el centre del país, Mopti o Timbuktú, per examinar la situació allà i conèixer als ciutadans que a vegades no tenen veu, reunions amb diferents partits i publicacions regulars de informes sobre el estatus de la implementació, totes elles són suggeriments i recomanacions per la implementació del Pacte.
A continuació podem veure els últims 7 informes que el Carter Center ha desenvolupat. L’informe d’abril 2020 senyala que hi ha dos temes que creen disputa entre els diferents partits a Mali, i que comporta una alentiment de la implementació del Pacte de pau:
- Problemes en la redistribució administrativa i electoral que han resultat en una lleu representació de les regions del nord del país en les eleccions parlamentàries de març i abril.
- Constants desacords que poden provocar un desplegament de l’exèrcit reconstituït.
- Diferents prioritats: el govern de Bamako lluita per desarmar als rebels i imposar la seva autoritat en el nord del país, que es va perdre a la rebel·lió de 2012. En canvia, els Moviments (Moviments d’Azawad i la Plataforma del Moviment del 14 de juny) demanen un a descentralització del poder i més representació de les regions del nord en les institucions nacionals.
Pel Carter Center, la redistribució administrativa i electoral és un element clau per les reformes politico-institucionals i molt important per crear un ambient de confiança entre tots els partits. També destaca el buit entre les “solucions polítiques” i els problemes en la seguretat, la falta de mediació i compromís per part dels partits.
MISSIÓ D’ENTRENAMENT DE LA UE A MALI (EUTM)
EUTM Mali forma part de l’enfocament integrat de la UE per a la seguretat i el desenvolupament al Sahel. La missió va ser creada en 2013, a sol·licitud del Govern de Mali, per a ajudar a enfortir les capacitats de les forces armades malianes, a fi de permetre, sota una autoritat civil legítima, el restabliment de la integritat territorial del país.
A aquest efecte, EUTM Mali contribueix a millorar les capacitats operatives de les forces armades de Mali proporcionant assessorament, formació, educació i tutoria en assumptes militars, i també dóna suport al llançament de la Força Conjunta G5 Sahel. Amb el nou cinquè mandat, aquest suport també s’estendrà a algunes necessitats específiques dels exèrcits dels països del Grup dels Cinc del Sahel. Les tasques de la missió s’han acordat amb les autoritats legítimes de Mali i no inclouen operacions de combat.
La Unió Europea ha aprovat el cinquè mandat de la EUTM Mali, que durarà fins a maig de 2024. Amb el focus en quatre pilars d’activitat: assessorament, formació, educació militar i suport a la Força Conjunta G5S.
La EUTM Mali té el mandat d’ajudar a les Forces Armades de Mali (MAF) a restaurar la seva capacitat militar amb la finalitat de permetre’ls dur a terme operacions militars destinades a restaurar la integritat territorial de Mali i reduir l’amenaça que plantegen els grups terroristes, i proporcionar assistència militar a la Força Conjunta del G5 Sahel, així com les forces armades nacionals als països del G5 Sahel. EUTMMali no participarà en operacions de combat.
La EUTM Mali té dos objectius estratègics:
- Contribuir a millorar la capacitat operativa del MAF sota el control de les autoritats civils legítimes de Mali;
- Fer costat al G5 Sahel posant en funcionament la Força Conjunta del G5 Sahel i les forces armades nacionals als països del G5 Sahel.
El control polític l’exerceix el Consell i es duu a terme a través de la AR / VP d’Afers exteriors i Política de Seguretat. Sota la direcció estratègica del Comitè Polític i de Seguretat, el Director de Capacitat de Planificació i Conducta Militar (MPCC)executa les funcions de comandant de la missió.
Ho exerceix el Director del MPCC, amb seu a Brussel·les, que informa el EUMC a intervals regulars. A nivell operacional, Mission ForceCommander (MFC dr) exerceix el comandament amb el suport d’un MFQH situat a Bamako (Mali).
SAHEL MALI
La Unió Europea està aplicant una visió global a la crisi de la regió del Sahel. El març del 2011, el Consell va presentar una estratègia de la UE per la seguretat i el desenvolupament en la regió. Aquest document es basa en dos fets:
- El desenvolupament i la seguretat estàn molt vinculats (han de reforçar-se mútuament)
- La solució de la crisi del Sahel exigeix una resposta regional.
La UE esta decidida a mantenir el seu compromís amb Mali, a ajudar a les autoritats malianes a consolidar la pau i la seguretat, i en general a trobar solucions que durin per la crisi en la regió del Sahel, una coordinació forta amb les altres parts interessades i actors regionals i internacionals. Des d’aquest moment s’ha activat altres instruments de suport pels països del Sahel, com el Pla d’Acció Regional del Sahel, el representant Especial de la UE pel Sahel o diferents instruments financers.